Com ho viu el seu entorn?
LA DONA
Ens hem de preparar per no sabem que?, aquesta pregunta que es fa la seva dona, em fa preguntar fins a quin punt s'està atenent degudament a la familia, amb les eines per poder afrontar TOT el que els hi espera, ser que es bó que siguin optimistes, que vulguin lluitar contre el drac de l'enfermetat, però també els hem de preparar per poder seguir endavant sense sentir-se vençuts en el cas de que no ho consegueixin.
Es perillós, al meu parer invertir tots els esforços només en la lluita.
Hi ha una frase de la seva dona que em va emocionar:
"Fa mal que et miri com si ja no t'estimés"
i quan ella saps que hi ha hagut empitjorament, que l'Alzhèimer va avançant "Cal començar a prendre la consciencia de que ell comença a no ser conscient del que pot fer i del que no"
ELS FILLS
La filla embaraçada, es comunica amb el seu pare per el skipe, intenten parlar de tot i no centrar la conversa en la malaltia, pero quan es veuen, ella diu que el seu pare i ella necessiten tocar-se, considero molt tendre aquest vincle, i considero que això,..., justament això farà que ell la recordi durant molt de temps.
Diu que quan veu al seu pare no veu un malalt sino que veu al seu pare amb les seves particularitats accentuades, està més desinhibit, intentant disfrutar la vida que li queda.
En destaco la opció de la MIRADA, si nosaltres com educadors només sabem veure el malalat i oblidem la persona la manera d'actuar serà diferent..molt diferent, hem d'intervenir dins del paradigme que reconeixi al subjete a la persona a l'individu qu etenim al davant.
En destaco la opció de la MIRADA, si nosaltres com educadors només sabem veure el malalat i oblidem la persona la manera d'actuar serà diferent..molt diferent, hem d'intervenir dins del paradigme que reconeixi al subjete a la persona a l'individu qu etenim al davant.
El dia pitjor:
"Aquell dia que deixes de reconeixer al pare"
Filla gran en el palau de la musica:
"el pare està malalt"
Era un reconeixement no de l'evidencia, sinó del prendre consciència que hi havia coses que ja no es podient seguir fent.
També es parla del TABÚ de la malaltia per part de les families, algunes d'elles fins i tot ho tenien en secret.
Crec que el cas de Margall ajudarà a que aquestes no se n'avergonyeixin i ho treguin a la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada