dilluns, 21 de març del 2011
A tu SANTI
He trobat aquesta cançó que voldria dedicar-te a tu Santi....
perquè des de la distància dir-te que estem amb tu...encara que no ens recordis....
El temps va passant i no ens adonem...els que abans eren els pares ara ja son els avis...
el divendres vaig anar a l'enterrament d'una amic del meu pare.
A la última fila estaven tots, "la colla de les ginesteres", fa molt que no es reuneixen, ja últimament només ho fan en els enterraments, els veus que de raull es van mirant, ja no son els que eren però estan allà rendin tribut a la memoria del seu amic Joan, que va morir a l'hospital després d'una lluita amb una enfermetat mortal, fent suport a la familia. Entre ells mig parlen en broma que dels matrimonis que eren en queden pocs que estan sencers, l'Isabel veig que mira cap a vall, el seu marit agafat a ella te la mirada perduda entre la sala on hi ha molta gent desconeguda...
ell es en Santi, el marit de l'Isabel, que te Alzheimer, m'Apropo a ell i sembla que em recordi, li dic que soc la filla dels ribas de quan encara feien festes, dinars i jugaven a tennis,,,,,ell sommriu i em diu que li agrada el tennis que se'n recorda....de fet d' això en fa 30 anys...
Desconec si el que em volia dir que se'n recordava que li agradava el tennis o que se'n recordava del meu pare...però no insisteixo i no li pregunto...per respecte...
Un amic seu està dins d'una caixa de morts...i em pregunto si ell se'n recordarà de qui era?
Comença la cerimònia...hi ha familiars que parlen d'en Joan, tots ens emocionem, ell en Santi segueix amb la mirada ausent...em pregutno que diran d'ell quan es mori...
Molta gent que es mor després d'una enfermetat crònica, tothom diu que ha mort lluitant, com si d'una guerra es tractés...
inclus en el video del Maragall, se'n parla d'aquest concepte.
LLUITAR CONTRA UNA MALALTIA!!!
UNA GRAN BATALLA...
o no?
en quin cantó estarem ...dels vencedors o dels vençuts... malauradament en Santi no ho sabrà mai..perque probablement no recordarà perque hauria de lluitar...perque hauria d viure.
És això el que fa l'Alzheimer...
Aquesta entrada ..no te rigor científic... no parla d'antidots ni d'esperança...
només de RABIA!!!!!
la que em va fer veure en Santi...la que deuen sentir els familiars i no gosen parlar-ne...
Diuen que una persona no mort si el demes la recorden, con ens deixaria aquesta idea amb un malalt d'alzheimer?
jo ho adaptaria i diria,que la teva memoria resta en cada un dels nostres records, que si tu no recordes nosaltres ho farem per tu...i et recordarem cada dia si cal qui erets...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada